[Acta del PNDD, divendres 24 d'octubre 2014, 12.00 hores] Apunts al marge: País-Mirall

David Fernàndez i Isabel Vallet

[Acta informal 1.0, amb voluntat de relat neutre, de la quarta sessió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, transcrita en base als apunts presos a mà; causa i efecte de la sol·licitud d'en Josep Maria Álvarez (UGT) de donar-hi publicitat i de la petició reiterada de Joan Carles Gallego (CONC), en totes les reunions anteriors, que es retransmetessin en directe. Atès que les reunions no són públiques però el seu contingut no és en cap cas restringit, aquí van les notes transferibles de com va transcórrer].

Divendres. 12.00. Parlament de Catalunya. Quarta reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. 65 persones. Metodologia de treball habitual: la presidenta Núria de Gispert obre la sessió, intervé el president del PNDD, Joan Rigol, i pren la paraula el president de la Generalitat, Artur Mas. Tots tres situen el moment, el context i el motiu de la reunió.

Esquema clàssic: taula quadrada a quatre bandes. Encapçalada per les institucions –govern, diputacions i el món municipal–; al davant seu, a l’altra banda i en paral·lel, seuen els representants de totes les sensibilitats polítiques que donen suport a la consulta. Als laterals, portaveus dels àmbits econòmics, sindicals, socials, acadèmics i culturals. Detall en lila: a la renglera de les institucions 2 dones i 12 homes. A la resta, 10 dones i 41 homes. Recompte de gènere; 12 dones, 53 homes. Un país –país mirall– encara masculí i masculinitzat. Com a dada prèvia, constatable d’un sol cop d’ull.

Habitualment, com en les tres reunions anteriors, un cop acaben les exposicions de Rigol i Mas, s’obre una ronda d’intervencions breus -dos minuts per entitat– seguint l’ordre de la disposició de la taula. Però aquest cop és diferent. La convocatòria del Grup Promotor del Pacte –una cinquantena d’entitats que signifiquen les més de 3.000 associacions adherides– ha estat impulsada aquest cop per CCOO i UGT i abans d’obrir la ‘ronda’ pertinent, Josep Maria Álvarez (UGT) demana que creu necessari i oportú, venint d’on venim, que els primers en dir la seva siguin els partits polítics. Tots d’acord per assentiment. “De menor a major, com és habitual” diu Joan Rigol.

Àmbit polític
I enceta la ‘ronda’, la CUP, que comuniquem que “el 9N ha d’esdevenir una jornada de mobilització i desbordament democràtic”, que ja ha posem “tot pel 9n”, que el terreny de joc és la lluita contra la demofòbia de l’Estat espanyol, i “que la clau que obre tots els panys, un cop més, serà la força de la gent”, per cloure –ressons del carrer– amb un “juntes podem i juntes som imparables”. Després intervé Joan Herrera per ICV-EUiA, que exposa que el 9N és ja irrenunciable i ha d’esdevenir una jornada de mobilització i força, d’estils i formes conjuntes i complementàries que ho converteixen en un èxit múltiple en defensa del dret a decidir. Pren de seguida la paraula Oriol Junqueras que en tres punts sosté (1) ERC està bolcada en cos i ànima al 9N (2) Ple suport al PNND i (3) per avançar caldrà un independentisme explícit que superi un autonomisme ja en via morta. Intervé tot seguit Jordi Turull que relata que CiU “estan bolcats al 9N”, “que votar és guanyar” i que “ha de guanyar la democràcia”. Intervenen, des de les files del socialisme de base catalanista, Avancem –que parla de la necessitat de desafiar democràticament la negació del dret a decidir– i Comín, que és el primer en demanar que ningú pot capitalitzar el resultat del 9N. Reagrupament, tancant el torn de l’àmbit polític, reafirma que estan “al 100% al 9N” i, sent els primers en recórrer a cites i dites recorden el proverbi africà que diu que “que si vols anar ràpid ves-hi sol, però si vols anar lluny fes-ho acompanyat”.

Àmbit econòmic i social
Un cop finalitzada la ronda partidària, se segueix el procediment habitual i arrenca –segons la disposició de la taula i d’esquerra a dreta– Albert Viladés pel Cercle Català de Negocis, amb una defensa tancada del 9N. Continua Lluís Comerón, de la Intercol·legial –que representa el 100% dels col·legis professionals– que també es conjura en defensa tancada en el dret a decidir que ens aplega. De seguida la CECOT, Antoni Abad: “Respecte i dignitat, perquè trobem normal ser consultats”. La FEPIME, Ramon Felip: “com a patronal, som i serem país”, i la PIMEC, en boca de Jordi Esteller: “dret a ser consultats, no capitalitzar, amplitud de mires i saber treballar que és el que sap fer aquest país”. Miquel Valls –Cambra de Comerç– recorda el ple suport al PNDD i l’Àngels Guiteras, de la Taula del Tercer Sector que aplega 4.000 entitats plurals, és la primera en afegir la dimensió social del dret a decidir –nova pobresa laboral i pobresa energètica– i dels drets a decidir. La FCONGD, parla Josep Maria Royo, qui sinó i en base al propi document presentat fa 10 dies, és la primera, tot seguit, en recordar la necessitat i fertilitat de la desobediència si volem seguir avançant. I de seguida, és el cooperativisme català –Joseba Polanco, de la Confederació de Cooperatives de Catalunya– qui recorda el ple suport al 9N perquè “la democràcia és un dels principis rectors i bàsics del cooperativisme”. Democràcia endins, democràcia enfora.

Àmbit sindical
Superant els dos minuts per intervenció –atès que són els que van demanar la convocatòria urgent del Pacte davant els darrers esdeveniments– és el torn de CCOO i UGT. En Joan Carles Gallego vindica la plena vigència democràtica d’un “dret a decidir que ha estat impugnat pel TC” i la plena vigència d’exigir que es faci efectiu per assolir una consulta democràtica amb plenes garanties i vinculació jurídica. Urgeix, novament, a la dimensió social, a assolir el dret a decidir per poder articular respostes a la crisi i posa com a exemple la injustícia de veure com 100.000 aturats i aturades ja no tenen avui cap prestació ni cobertura. Crida a un 9N reivindicatiu, social i massiu davant un Estat tancat i autoritari.

En Pepe Àlvarez –que és qui té la culpa d’aquesta acta improvisada i feta a base d’apunts i gargots– reclama que la sessió del PNDD s’hauria de retransmetre en obert i en directe. I tot seguit recorda que l’element comú de la taula quadrada que aplega totes les pluralitats, complexitats, contradiccions i antagonies del país és el dret a decidir: “en forma i fons, el fet concret de decidir lliurement”, rebla. Insisteix en que l’Estat espanyol ha posat “tots els obstacles polítics i jurídics per impedir-ho”, que les bases del 9N tenen completa legalitat i legitimitat i que “a problemes polítics no es poden cercar solucions jurídiques” i reclama un 9N que expressi “la lluita d’un poble” en clau de protesta, reivindicació i mobilització.

Segueixen els suports sindicals refermant el 9N. Per la USOC, Maria Recuero, recorda que “estan compromesos des de l’inici amb el que constitueix”, avui per avui, “la centralitat política del país: el dret a decidir”, en reclama “la màxima implicació i participació” i observa que el nexe de tot plegat és la lluita per “una societat diferent, millor”. De seguida –sense embuts, la intervenció més calmadament contundent– intervé en Carles Sastre de la Intersindical CSC amb tres apunts: (1) algú ho havia de dir, el format del 9N és una “aixecada de camisa” respecte la consulta que volíem com a acte de sobirania (2) hi ha risc de bucles i (3) malgrat tot, fem del 9N “un èxit aclaparador”.

Li pren el relleu la Unió de Pagesos –per cert, felicitats pels 40 anys amb els peus a terra i la mirada a l’horitzó– i en Carles Vicente recorda que la Unió “porta quatre dècades provant de dur la democràcia al camp per conrear un país millor” i afegeix que “no ens poden privar del dret a decidir” i que, com sempre al camp, ja “van per feina i ja pensen i dissenyen com hauria de ser l’administració i el model agrari del futur.” Clou nítid: “el 9N anirem a recollir el sembrat”.

Per la JARC, paraules de Francesc Bonet: “total suport i compromís al 9N”, “ens hi juguem molt com a país” i –símil futbolístic abans que mariner– el 9N “és la semifinal de la Champions, cal guanyar per arribar a la final”. Per l’ASAJA, la importància del sector primari és clar i garantir-ne la capil·laritat de la consulta, la territorialització de les urnes, n’és clau, sobretot a les zones menys poblades conseqüència d’un irresolt desequilibri territorial que també defineix el país.

Àmbit social, educatiu i associatiu
És el torn de Frederic Prieto, en nom del PNDD del Baix Llobregat i de centeners d’entitats. Afila i enfila: (1) som molts, moltíssims, els que estem pel dret a decidir, però a vegades ho vivim massa com a espectadors, i darrerament ens feu traginar entre l’esperança entusiasta i la preocupació; (2) hem signat perquè “volem votar i volem votar per decidir, perquè això és l’essencial”; (3) “estem farts de l’Estat espanyol i cal plantar-se ja pel tracte rebut”; (4) ple suport, “per descomptat”, a la jornada del 9N; (5) i matís final: “la unitat no es pot forçar i cal respectar la diversitat, però tots plegats hem de definir el més aviat possible una etapa nova per al nou país que tots volem construir després del 9N”.

Darrera intervenció del primer lateral –abans de saltar, en algun sentit més que el figurat, per sobre dels partits polítics que ja han intervingut– a càrrec de Claudi Alzina, del Consell Interuniversitari, que recorda el suport actiu de les universitats al 9N, cita Mas Colell a la City –“el 9N serà una gran manifestació democràtica, en absència de democràcia”– i clou amb un: “el camí és llarg, però no ens podem permetre fracassar el 9N”.

Des de l’altra banda intervé primer l’Helena Solà, de l’APPEC, per subscriure tot el dit anteriorment i reclamar un “9N massiu, convençuts que tot depèn de nosaltres”, amb la prèvia d’oferir els 150 mitjans que apleguen per reforçar el 9N, com ja van fer diumenge passat (19) per acollir tots els corresponsals de la premsa internacional que cobrien l’acte de l’ANC i Òmnium a plaça Catalunya. L’Helena clou dient: “el dia 10 també hi serem”. Intervé després Antoni Carné, des de l’associacionisme de país de l’ECA, per posar en valor, novament, tres punts (1) ple suport (2) per denunciar “que no podem fer una consulta normal com qualsevol país democràtic” (3) per agrair el paper del voluntariat, que novament demostra “la força del país”.

Torn de la FAPAC (Federació d’Associacions de Pares i Mares de Catalunya), a cura de Andreu Francesc Camps, amb cap pèl a la llengua: “L’Estat ho posa tot per dividir-nos, atemorir-nos i evitar un 9N digne”; “votarem i ens és igual que la urna sigui de cartró, fem-nos-en dignes”; “posem les AMPAs a disposició del país”, tot cridant a actuar com “a ciutadans actius” i posant en valor el valor de la participació, “que mai més ningú posi en qüestió el dret a la participació política: “fem-nos respectar”. I matís propi desobedient, a les portes de les eleccions a consells escolars del novembre, maldant per què “el nostre govern està aplicant la LOMCE, que relega els consells escolars, que desdemocratitza i devalua l’ensenyament; no volem desconnectar una realitat de l’altre i ho diem en nom de les 500.000 famílies que representem”. Clou: “el 9N ha de ser un pas més per créixer en un país lliure”.

Ferran Ruiz, pel Consell Escolar de Catalunya, recorda que s’hi adhereixen per unanimitat i recorre a Maquiavel i el capítol cinquè d’ “El Príncep”: l’enemic real de qualsevol innovació política mai no és l’adversari, això ja es pressuposa, sinó nosaltres mateixes i la pròpia passivitat, insistint que caldran molts gestos per sortir-nos-en.

Josep Santesmases, de l’IRM (Institut Ramon Muntaner), remarca el “sentit històric del moment”, recordant “la responsabilitat i esperança que ha omplert carrers i carreteres”; “el procés no és fàcil, ens hem trobat amb entrebancs programats que no ens han fet defallir”, però “l’ai al cor és quan hem vist que la unitat” trontollava. Fent una crida a refer-la tal com es viu a places i carrers.

Josep Ribes de la CAL arrenca amb una apel·lació directa i sense giragonses als representants dels partits polítics: “sigueu responsables, per favor, davant la via catalana, davant la societat, davant el 1’8 milió de persones”. La darrera setmana “fa mal al país”, “falten pocs dies” i cal que “que ningú frivolitizi”, “anem units, amb la cara alta i sense subterfugis, al 9N i el dia 10 en parlem”. “Sigueu responsables amb el mandat de la població i amb aquestes 3.000 entitats que estem pel dret a decidir, no pel sí o pel no, sinó per poder votar”, rebla, reclamant la màxima implicació a tothom. Francesc Mario, per la Plataforma per la Llengua, reafirma el ple suport al 9N en un context de transició nacional i recordant que ja és hora de tenir un estat que no estigui en contra de la llengua: “compromís amb el 9N, amb el futur i amb el dret a decidir”, conclou.

Per l’IEC, es requeteconfirma en el suport al PNDD i reclamen, “des de la racionalitat, des d’una institució aconfessional i apartidària, que cal seguir anant-hi, que tenim el dret a decidir i que cal anar junts”. Muriel Casals, des de ‘Òmnium Cultural: “fem del 9N un dia d’èxit; els entrebancs no ens desanimen, ens esperonen”, “el 9N serà la imatge que un adversari comú no vol”, “som en un procés eminentment polític amb moltes dificultats però sobretot amb molta il·lusió i esperança, que cal reforçar”. “Ens teniu”, clou.

La Carme Forcadell, de l’ANC, “l’èxit del 9N és el camí més ràpid cap a la independència, que és l’objectiu de l’ANC; entenem que és l’única manera de millorar el futur de tots els ciutadans i ciutadanes”; “seguim treballant en l’Ara és l’hora”; “cridem a tothom a votar i a denunciar l’Estat espanyol, el més important que podem fer és votar el 9N”. Eduardo Reyes, per Súmate+, intervé en castellà amb plena normalitat per dir que hi ha declaracions tèbies que no ajuden i que el més important és votar i assolir “una participació massiva” per construir un altre futur necessari.

Per la UFEC, 12.500 clubs esportius de base i 700.000 persones, Gerard Esteva s’acull a la metàfora musical: “tenim uns músics excel·lents, però ara no ens calen ‘solos’ sinó simfonies orquestrals”. Necessitem “afinar i anar alhora i que el director sigui neutre”. Estem “rotundament a favor de la consulta, de la participació” i així ho farem, en defensa del dret a vot, a ser consultats, més enllà de l’opció de cadascú. Acaba amb antiga cita i proclama olímpica “junts, més lluny, més forts i més ràpid”.

La CONFAVC, en boca de Jordi Giró i des dels moviments veïnals, ratifica el seu compromís amb el dret a decidir: “ha arribat l’hora d’exercir-lo”. I recorda l’axioma que van fer servir el primer dia: “dir no a una consulta no és antidemocràtic, votar no en una consulta, plenament”.

Des del CNJC, que disposen de comunicat propi recorden que “tot i que han variat les condicions, que no ens satisfan” cal que el “9N sigui un èxit” d’expressió democràtica i reclama les millors condicions per realitzar-lo, bona informació, claredat als ciutadans de 16 i 17 anys, i presència d’observadors internacionals.

Tres intervencions finals. Mariano Cugat, de la Federació de Gent Gran de Catalunya, insisteix que és hora “de caixa o faixa”; “tenim por que el 10N primin altres interessos”; “seguim implicats per una nova Catalunya”; “que els partits no ens portin a la caixa i que amb la unitat i entre tots assolim la faixa”. En Pau Gonzalez, pel Moviment Laic i Progressista (MLP), fa l’apunt autocrític –a la metodologia del funcionament i l’endarreriment en convocar-la i reclamant més espai pel PNDD i menys partitocràcia– per cridar a “l’autoexigència”. “Tenim clar que volem decidir, que l’adversari és fort”, recordant que acaben d’anular també el decret de pobresa energètica a les portes d’un altre hivern en crisi. Però “volem, podem, sabem i participem” i “perquè la clau és la ciutadania”. En Pau també ha fet un post de la reunió: “Superglú per a porcellana esmicolada”.

Per l’Observatori DESC intervé Vanesa Valiño –subjectivitat de qui transcriu: de les millors– que pivota la intervenció en dos apunts: (1) subscriurem rotundament la crida amplia a votar i participar el 9N i (2) que el PNDD hauria de denunciar els enemics que té el dret a decidir, aquí i allà: el govern espanyol i els lobbies econòmics catalans. I sense despentinar-se els cita (Circulo Equestre, Foment, Cercle d’Economia) citant aquest recent reportatge de elcritic.cat: “Els ‘lobbies’ econòmics que han frenat la consulta del 9-N” 

Carles Duarte, pel CONCA, cita finalment el paper i consens del món de la cultura en defensa del dret a decidir –“la cultura constitueix un camí incessant de dignificació i emancipació de la humanitat i la cultura constitueix un eix fonamental del nostres país”– per acabar citant un altre clàssic imprescindible: la digne Antígona, mare i filla alhora de la dignitat de la desobediència.

Torn de l’AMI i del municipalisme català –Tejedor, Fàbrega, Buch– per garantir, des de diferents posicions ideològiques, la implicació activa del món local perquè “no tindrem gaires més oportunitats”, bo i recordant que 942 municipis de 947 ja estan implicats. I torn de rèplica de la vicepresidenta –sobretot en resposta al requeriment del món rural sobre l’abast de les urnes– i del propi president que repeteix un argument previ com a govern: no capitalitzar, si reeixim èxit de tots, si fracassem, responsabilitat nostre.

Després, Joan Rigol –en una sempre qüestionable metodologia de funcionament del PNDD des del seu naixement, democràticament feble cal dir– proposa un comunicat del PNDD. En Pau Vidal del MLP demana incorporar la perspectiva de gènere –ciutadans i ciutadanes–, Marta Rovira per ERC suggereix una relectura per introduir matisos i Àngels Guiteras introdueix un matís important: no es tracta de poder afrontar els problemes reals, sinó de seguir afrontant-los. Fa anys i panys que ho fem. Es debat si hi ha comunicat o no o si s’obre període d’esmenes, però per unanimitat i assentiment –i després d’unes quantes intervencions, entre d’elles la de Marina Geli– és decideix que, a pocs dies del 9N, és important comunicar immediatament la posició comuna. I així es fa. Fi de l’acta i de l’acte.

O sigui resumint molt resumidament: el 96% dels municipis, més de 3000 entitats aplegades al PNDD, la aclaparadora majoria sindical i social, patronals, pymes, 4.000 entitats del tercer sector, teixit associatiu i cultural, el 100% dels col·legis professionals, 12.500 clubs esportius i AMPAs que apleguen 500.000 famílies, mitjans comunitaris i ONGs i a favor del dret a decidir i la consulta del 9N.

Només –només, tan sols, solsament– mitja hora després, Soraya Saenz de Santamaria diu: “tot és antidemocràtic”. Que algú li faci arribar l’acta d’un país mirall davant el seu futur. Concreció concreta de l’interval abismal que separa Madrid de Londres, Rajoy de Cameron, les urnes del TC, votar de no votar, dir de callar, la democràcia de la no-democràcia. Aquest és el ‘partit’ del 9N.

24 d’octubre, doncs, preludi de 9N, sí.
Polifonia de país-mirall.
Partitura i orquestra: moltes veus a les urnes i al carrer.
Sí. Decidim decidir.
Un cop més.
Entre totes, tot, que diuen els zapatistes.
Som-hi.

—-
[Postdates necessàries]

PD1. Postdata metodològica. Aquest és una acta feta en precari a base d’apunts a correcuita. En el mateix gest d’apuntar selectivament –una cosa o una altra, una frase o una altra– hi ha sempre un gest subjectiu. Per tant, és l’acta informal de com ho vam veure (i viure) des de la CUP. Tot el transcrit a ma es va dir, però és obvi que es van dir més coses en dues hores i mitja de reunió. En lògica assembleària, s’accepten totes les esmenes, correccions i suggeriments. Finalment, i sent afiliat de la Intersindical Alternativa de Catalunya, agrair a Pepe Alvarez de la UGT i en Joan Carles Gallego de CCOO la insistència en els llums i els taquígrafs: agafant el guant i el reclam, aquí va un modest intent. Seguim, seguirem.

PD2. Postdata política fora de la present acta. 9 de novembre, caldrà votar i bufar contra la demofóbia on s’ha instal·lat el PP. Tot just després de la reunió del PNDD, Rajoy anunciava el recurs a la prohibició del fracking aprovada al Parlament, la consulta sobre l’amenaça de les prospeccions petrolieres a Canàries –tota la nostra solidaritat– i el nou format –devaluat pel TC i pel Govern en obeir-lo– de 9N. Dies abans havia estat la suspensió del (pobre) decret sobre pobresa energètica de la Generalitat. És això que passa. Impugnats, val; però mai vençuts. Mai dels mais. Impugnats, val; però mai vençuts. Mai dels mais. 9N. És l’hora de desobeir. Quan tot comença, que diria Ovidi, “en un mateix”. En nosaltres mateixos. O povo e qui mais ordena.

 

 

Comments

  1. JErBerlin says:

    Gràcies per passar l’acta! Un detall, sobre el que va dir la CONFAVC: “dir no a una consulta no és antidemocràtic, votar no en una consulta, plenament”. Com diria algú, és així això? Hi ha algun error de transcripció? Perquè costa d’entendre, la frase. Merci un algre cop.

  2. Josep Arnau i Figueras says:

    Primerament, moltes gràcies pel resum que crec no ha fet ningú més.
    Segonament, ànim, seguim avançant amb determinació i prudència (hi ha esculls per totes bandes, l’Iceta n’és una prova força evident, afegint-se al discurs neonazi i, poc abans, reclamant al govern català un escrit adreçat als ajuntaments perquè cedeixin locals per al 9N, per facilitar els recursos de l’estat espanyol, suposo. Un aprenent avançat de Navarro, pel que va semblant).

    Una petita apreciació gramatical sobre la darrera línia del paràgraf de resum: entre “ONGs” i “a favor” crec que cal eliminar la conjunció “i”. Una altra opció seria substituir la “i” per “estan”. Entenc que es vol dir que tots els elements que es relacionen abans estan a favor del dret a decidir i la consulta del 9N.

    O sigui resumint molt resumidament: el 96% dels municipis, més de 3000 entitats aplegades al PNDD, la aclaparadora majoria sindical i social, patronals, pymes, 4.000 entitats del tercer sector, teixit associatiu i cultural, el 100% dels col·legis professionals, 12.500 clubs esportius i AMPAs que apleguen 500.000 famílies, mitjans comunitaris i ONGs i a favor del dret a decidir i la consulta del 9N.

Speak Your Mind

*